Lluís Muncunill i Parellada construeix la fàbrica Amat molt a prop del MNATEC, a la plaça Didó. Principalment fou destinada per a l’acabat de tints en el sector tèxtil. La quadra i la xemeneia, conegudes com ca l’Izard, són les úniques peces que encara avui en dia es conserva de l’antic edifici. Aquesta fàbrica fou promoguda Josep Amat, accionista també de la fàbrica Aymerich Amat i Jover (1907), en vista de les expectatives progressistes econòmiques en el sector tèxtil a Terrassa. La funcionalitat de la indústria determinà el tipus de construcció dissenyat per Muncunill ja que necessitava una especial ventilació e il·luminació. En aquesta nau, les façanes perden valor ,amagades dins de antics recintes que impedeixen la il·luminació lateral. És una construcció de planta rectangular, construïda amb totxo massís, dividit interiorment en dos parts longitudinals, separades entre elles per pilars ferro colat que sostenen 16 voltes de quatre punts de maó pla atirantat. Muncunill, aleshores, experimenta l’obertura de llanternes a les voltes i assaja un sistema d’il·luminació alternatiu a la coberta de dents de serra. Xemeneia IZARD
Lluís Muncunill i Parellada construeix la fàbrica Amat molt a prop del MNATEC, a la plaça Didó. Principalment fou destinada per a l’acabat de tints en el sector tèxtil. La quadra i la xemeneia, conegudes com ca l’Izard, són les úniques peces que encara avui en dia es conserva de l’antic edifici. Aquesta fàbrica fou promoguda Josep Amat, accionista també de la fàbrica Aymerich Amat i Jover (1907), en vista de les expectatives progressistes econòmiques en el sector tèxtil a Terrassa. La funcionalitat de la indústria determinà el tipus de construcció dissenyat per Muncunill ja que necessitava una especial ventilació e il·luminació. En aquesta nau, les façanes perden valor ,amagades dins de antics recintes que impedeixen la il·luminació lateral. És una construcció de planta rectangular, construïda amb totxo massís, dividit interiorment en dos parts longitudinals, separades entre elles per pilars ferro colat que sostenen 16 voltes de quatre punts de maó pla atirantat. Muncunill, aleshores, experimenta l’obertura de llanternes a les voltes i assaja un sistema d’il·luminació alternatiu a la coberta de dents de serra.